Si el teu fill/a no ha anat a l’escola bressol, als 3 anys arriba el moment que s’enfronti a un dels grans reptes d’un/a nen/a: el primer dia de col·legi. Els nervis, la por, la ignorància del que va a passar… tot això farà que el teu fill/a estigui intranquil, fins i tot que plori quan ho deixis en la porta del col·le. I no hi ha gens pitjor que veure-li plorant perquè a tu també t’entrin ganes de posar-te a plorar i sortir corrent amb el teu nen, lluny d’aquest lloc que tant por li dóna.
Prepara-li per al gran moment
El millor és que li vagis preparant setmanes abans que arribi el tan esperat i temut dia. Parla-li del seu nou col·legi i de totes les coses boniques i divertides que va a fer allí: conèixer més nens, jugar amb ells, pintar…
Convé que aneu abans al centre perquè l’hi ensenyis per fora i es familiaritzi amb ell. Fins i tot, si és possible, que li presentis al seu professor. També has d’acostumar-li als nous horaris: que es desperti a l’hora que ho hagi de fer per anar al col·legi; que mengi a l’hora marcada pel centre, etc.
Abans de començar, la majoria de col·legis citen als pares per explicar-los com serà el procés de les classes. És convenient que t’apropis a conèixer als seus professors i que mantinguis una relació fluïda amb ells, perquè el nen senti que confies en ells i que ell també ho pot fer.
Llegeix-li contes sobre nens i nenes que comencen l’escola, papàs i mamàs que es van a treballar i tornen després a recollir als seus fills, i sobre activitats en el col·le. Explica-li les teves pròpies experiències quan vas començar el col·legi o el treball. Que vegi que tu has passat pel mateix i que no va ser tan dolent.
Planteja-li l’assistència com una obligació, però també com un privilegi. Digues-li: “Quina sort tens d’anar al col·legi, ja veuràs què bé t’ho passes allí!”.
És molt important que, encara que et doni molta pena deixar al teu fill el primer dia, et vegi content i confiat. Els nens petits són extremadament sensibles als teus estats d’ànim, i si et veu trist o preocupat, entendrà que ho deixes en un lloc dolent per a ell.
I per fi… el gran dia!
Un dels pares, o els dos, ha d’acompanyar-li fins a la porta del centre. Tracta que arribi dels primers, així veurà aparèixer a tots els companys i no se sentirà tan observat com si es presentés l’últim.
Mostra alegria i no allarguis el moment de la separació. Has de ser afectuós i breu, sense excessos, que no sembli que et vas a Sibèria durant 6 mesos. Si el nen/a es posa a plorar o cridar, acomiada’t ràpidament d’ell/a i sense dramatismes, no facis també tu el numeret, ja que això afectarà més al teu fill/a i li farà posar-se pitjor. Si li fas massa cas, aprendrà que amb una rebequeria aconsegueix escapolir-se del col·le.
No li prometis coses que no pots complir, com “Vaig aparcar el cotxe i ara torno”. Si el nen/a se sent enganyat, confiarà menys en tu i li costarà més creure’s que el col·legi és un bon lloc.
Sigues molt puntual a l’hora de recollir-li, no li tinguis una estona esperant sol en la porta del centre. Això li farà sentir-se abandonat i trist. Si en portar-li a casa veus que té els ulls vermells d’haver plorat durant el dia, no li compadeixis. Així només aconseguiràs que segueixi plorant perquè li vagis a rescatar. Comenta-li el ben que s’ha portat i l’orgullós que estàs d’ell/a, remarcant la sort que té d’anar al col·legi i poder gaudir tant.
Font: Revista Todo Papás (Setembre 2008) http://www.todopapas.com
Viladecans, 13 de juny de 2013